5 de Desembre de 2013

El Cant de la Sibil·la

Des de l’any 2005 per Nadal a l’església d’Alfara del Patriarca es celebra un concert parateatral sobre el Cant de la Sibil·la. Escrit per Bòbila Col·lectiu Cultural és interpretat per la Coral Juan de Ribera.

Cant-sibila-Josep-Mari

Josep Marí (FB Bòbila Col·lectiu Cult.)

En la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia tenim la sort de tindre per amic a un dels participants en esta representació, Josep Marí. És un antic company d’esta Casa i coneixedor del Cant de la Sibil·la, un tàndem perfecte per demanar-li que ens escriga unes paraules per parlar-nos a l’Etnobloc d’esta representació tan nadalenca. Vos deixem amb les seues paraules…

Segons la tradició, fou Sant Agustí qui per l’any 400 va recuperar per al món cristià la figura de la Sibil·la Eritrea que profetitzà a l’emperador August la fi del món i el naixement de Jesucrist. Siga o no siga certa la tradició, és ben sabut, com diu el professor Sanchis Guarner, “l’Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d’esperit profètic a algunes d’aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llur oracles, a rebre la llum de la Bona Nova”.

 

cant silaba 2

Cant de la Sibil·la (FB Bòbila Col·lectiu Cult.)

 

En concret, “El Cant de la Sibil·la” que en un principi s’anomenava Iudici signum, és una representació parateatral, notícia del qual hi ha al segle X des del monestir de Ripoll, formant part del drama litúrgic Ordo Prophetarum (“La processó dels Profetes” segons es conserva a Limoges); una desfilada de profetes i sibil·les o vidents, que mostrava l’espera dels creients i pagans, de la vinguda a la fi del món de Jesucrist com a Déu i jutge, però amb l’esperança en un Jesucrist xiquet nascut d’una dona mortal, transmissor d’amor, de pau i de salvació.

Es representava després de la Pregària de Matines en la matinada del dia 25 de desembre, unint-se després a la “Missa del Gall”.

Era cantat en gregorià però tenim notícia què en la segona meitat del segle XVI es representava a les Seus d’Urgell, Girona, Vic, Barcelona, Tarragona, Palma, València i l’Alguer en llengua vulgar. A la Catedral de València va ser tan famosa que se li va afegir polifonia, al segle XVI.

Tanmateix, aquesta cerimònia estigué bastant difosa a Castella, Provença i Itàlia.

cant-sibilla-3El Concili de Trento i amb ell la Contrareforma, era hostil a les pràctiques extralitúrgiques tradicionals, i a finals del segle XVI prohibí el “Cant de la Sibil·la” en les diferents Catedrals. Però la tradició pesava molt i a Mallorca i l’Alguer, aconseguiren que la Sibil·la continuara cantant la Nit de Nadal.

En l’actualitat, d’aquella “Processó dels Profetes” sols ens queda el “Cant de la Sibil·la”, amb la seua música i lletra arcaiques però amb una gran poesia i força mil·lenària que l’ha fet mereixedor del reconeixement per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Si volem gaudir de la seua representació, en diferents dates, formes i variants musicals, es representa en l’actualitat a: València, Gandia, Xeraco, Ontinyent, Alfara del Patriarca, Sogorb, Oriola, Tortosa, Lleida, Barcelona, Girona, Palma i diferents poblacions de Mallorca, Perpinyà i l’Alguer a l’illa de Sardenya.

 

Josep Marí i Mollà

 

Enguany vos esperen el 29 de desembre a les 20:00 hores a l’església de Sant Bertomeu d’Alfara del Patriarca i el dia 11 de gener a Xàbia a l’església de Sant Bertomeu a les 20:30 hores.

Per acabar ací teniu un vídeo de la representació del Cant de la Sibil·la a Alfara del Patriarca.
Moltíssimes gràcies Josep!

Tags: , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License

Hit Counter provided by technology news
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
centredocumentacio.etnologia@dival.es / biblioteca.etnologia@dival.es