26 de Desembre de 2013

El Dia dels innocents: les bromes i el món al revés

El dia 28 de desembre es celebra el Dia dels innocents. Segons la tradició cristiana es commemora el dia que el rei Herodes, assabentat de la notícia del naixement de Jesucrist, va ordenar matar tots els xiquets menors de dos anys nascuts a Betlem, així milers d’innocents van morir degollats.

Es va establir el dia 28 com a dia per recordar este sacrifici i així les societats d’arrel cristiana ho celebrem.

En tot cas pot sorgir-nos la pregunta de per quina raó és un dia d’innocentades i bromes si el que fem és commemorar un fet violent que encara pot encollir-nos el cor?

Sembla que  les bromes i burles venen per les enganyifes que els pares dels menuts els van haver de contar per poder allunyar-los dels assassins d’Herodes. Però la festa dels innocents no únicament  té este origen cristià, com moltes de les expressions culturals hi ha una vessant pagana. En este cas és tracta de les Saturnals romanes que fomentaven la inversió dels papers i rols i del que deriven les Llibertats de Desembre i les festes de folls de l’Edat Mitjana. En tot cas es tracta d’un dia en el que preval la burla, el desordre festiu i la inversió dels rols socials per això podem dir que es tracta del dia del “món al revés”. Sembla que estes celebracions sorgixen en base al cicle agrícola, tot després de la sembra, quan el temps lliure és més abundant i cal divertir-se, esplaiar-se i relacionar-se.

Àlvar Monferrer, guanyador de l’últim Bernat Capó, en el llibre “Les festes de folls” afirma que si haguera algun dia d’obligada celebració dels xiquets  hauria de ser el dels innocents. Encara que el dia dels innocents no són sols els més menuts els que gasten bromes i innocentades a amics, familiars i veïns, també els adults en gasten i a tots els nivells ja voreu…

Monferrer recull un repertori d’innocentades a la pàgina 35 d’este llibre de les quals vos anem a transcriure unes quantes:

L’enganyifa més corrent era retallar ninots de paper, anomenades llufes, i penjar-los amb una agulla a l’esquena de la gent o a les faldilles de les dones, de vegades amb la gràcia d’aconseguir que anaren brandant mentre caminaven. Això mateix es feia amb fulles de col o d’altres verdures, i als pobles també amb pells de conill. De vegades mentre l’innocent anava menejant la llufa, els altre li anaven cantant al darrer fins que s’adonava: “Burro valent, porta la càrrega i no se la sent”

Auca “Calendari del Valencià” (1939) Ed. 1946

A la pica d’aigua beneïda de l’església posaven algun tipus de tiny perquè la gent es mascararen la cara senyant-se. Cosien entre si els vestits de les dones que seien juntes, o els clavaven les faldilles al banc i els feien burla quan s’alçaven per anar-se’n a casa.

Es feien regals amb pinyols de fruita, agulles tortes i rovellades, pedretes de colorets, cendra, llumins, i altres objectes de similar valor. Aquests obsequis solien anar ben empaquetats  amb palla fina i en capses atractives, o ben embolicats amb molts de paperets, de manera que d’un gros paquet n’isquera un no-res.

També es tiraven dins dels locals tancats bombes fètides, pólvores d’esternudar i altres coses de tuf irrespirable.  (…) Posaven sabates  a les potes dels ases per fer-los caminar amb moviments estranys que donaven lloc a molta broma. (…)

Hom encarregava una caixa de morts per portar-la a casa d’algun amic o conegut sense que hi haguera cap difunt. Això va acabar fent que els venedors no se’n refiaren i que es presentaren a cal difunt per prendre les mides del cos. 

(…)

Els manyans i altres treballadors del metall clavaven una moneda en terra al carrer o vora la porta de la botiga i feien mofa dels passants que pretenien agafar-la d’una manera dissimulada i sense que ningú se n’adonara. Alguns ferrers tiraven al carrer una ferradura ben roent, perquè intentara agafar-la algú dels que creuen que alguns objectes donen sort.

(…)

A les botigues hom enviaven els aprenents nous per articles inexistents, com “aixarop d’estacam ací”, pólvores “de moll d’os d’apotecari”, aixarop “de pàmpol”, aigua de “tremolins tremolans”, ungüent “d’ungla de dit menut de peu esquerre de granell”, o com enviar-los a l’apotecari per  un xavo de morros picants i que els picaren si no en tenien. També enviaven els infants a buscar els neulers, o el motle de fer pallers, i els feien anar de casa en casa amb l’excusa que els havien deixat al veí. (…)

Hom feia córrer notícies estranyes i esgarrifoses per riure davant la preocupació dels altres (…)

A moltes zones era costum que el jovent entrara a les cases i se’n portara el menjar cuinat per la mestressa, o en furtara embotits i altres menges per fer-ne un àpat. De vegades posaven dins l’olla que trobaven al foc una espardenya o coses pitjors.

(…) De vegades emparedaven una porta o una finestra, o la clavaven, per tancar algú dins casa seua.

Si voleu llegir-ne més i esteu encuriosits per totes les burles pròpies del dia dels innocents este llibre és de lectura obligada, alhora si voleu conéixer totes les festes de folls que es celebraven a terres valencianes de nord a sud i de les quals queden ben poques hui en dia. El podeu consultar i traure en préstec a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.

MONFERRER I MONFORT, Àlvar. Les festes de folls. València: Consell Valencià de Cultura, 1996. (sèrie Minor. Etnologia : 34) – sign.: BETNO 2738

I si punxeu ací podreu descobrir tot el que tenim escrit per àlvar Monferrer.

El Dia dels innocents és el dia del món al revés, el dia en què pot passar qualsevol cosa, on els més pobres fan de rics i on els pobles elegixen un rei o cap de folls per poder fer burla, fer crítica i posar el poder real del poble cap per avall.

Els rols canvien i el món es torna del revés. De les festes de folls ja parlarem l’any vinent, enguany hem parlat de bromes però no ens volem anar sense deixar-vos amb l’auca del “Mundo al revés” de la Biblioteca de Gayano Lluch, una de tantes auques que tracten el mateix tema. Forma part de l’edició facsímil que la Falla Joaquín Costa de València va editar l’any 1946 i que conservem a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. D’esta edició d’auques de la Biblioteca de Rafael Gayano LLuch ja vos parlàrem les falles de 2012

 

Auca “El Mundo al revés”(1858). Gayano Lluch. Ed. 1946

Auca “El Mundo al revés”, gravat núm. 18

Mireu les vostres esquenes el dia 28 i no vos cregueu tot el que vos conten, vos poden estar gastant una innocentada! Disfruteu!!!

Tags: , , , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License

Hit Counter provided by technology news
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
centredocumentacio.etnologia@dival.es / biblioteca.etnologia@dival.es