6 d'Abril de 2017

Els riuraus : l’elaboració de la pansa

FUSTER MONTAGUD, Carlos V. Els riuraus : l’elaboració de la pansa = the raisin-maiking process. Gandia : Tívoli, D.L. 2015

Este llibre el podeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia en la primera edició amb la signatura: BETNO 8568 , en pocs dies disposarem de l’edició trilingüe.

El proper 27 d’abril a les 19h presentarem #EnVeuAlta a la Biblioteca Els riuraus : l’elaboració de la pansa. Carlos Fuster ens parlarà del seu llibre acompanyat a la taula per Miguel del Rey, expert en arquitectura tradicional, i Àngel Valero, investigador de la pansa a la comarca de la Ribera. Tots tres obriran conversa i debat de segur sobre l’estat de la investigació de la pansa, sobre el nostre patrimoni i sobre què podem fer per defensar-lo, conservar-lo i divulgar-lo. Apunteu a la vostra agenda esta cita per vindre a sentir, parlar i menjar panses. Menjar panses? i per què no? i veure mistela, també! Beure i menjar a una Biblioteca? Sí, a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ens agrada compartir experiències i parlar molt en veu alta i si tenim la possibilitat de gaudir menjant panses molt millor! Us esperem!

Carles fuster en veu alta biblioteca museu valencia etnologiaCarlos V. Fuster Montagud és historiador i tècnic en patrimoni cultural. Professor de l’ESO al col.legi El Rebollet i professor d’Història Antiga i Medieval a la UNED Gandia.

Des de l’any 2006, l’objecte de la seua investigació no és altre que els riuraus i el món de la pansa a les Comarques Centrals valencianes. Al llibre “Els riuraus. L’elaboració de la pansa” (Edicions Tivoli, 2015), recull el fruit de la seua investigació d’una forma amena i didàctica, apropant el món de la pansa a la ciutadania.

Membre de Riuraus Vius i becat pel CEIC Alfons el Vell per investigar sobre els riuraus i panses a La Safor. Guionista del documental “Temps de Pansa. La memòria del riurau“, centrat en la recuperació de l’escaldà a la Vall d’Albaida. Guanyador del IX premi d’investigació de la Vall d’Albaida convocat per l’IEVA (Institut Estudis de la Vall d’Albaida) amb el projecte “Temps de Pansa: riuraus i sequers a la Vall d’Albaida”, actualment en preparació.

 

El temps és efímer i la memòria, fràgil. Així aquest llibre dEdicions Tívoli esdevé una eina cabdal per a capgirar la mirada i conéixer tot el món que existeix al voltant dels riuraus i de la seua raó de ser: la pansa.

Els Riuraus : lelaboració de la pansa funciona d’abecedari per als profans en la matèria. Fonamentat en una notable documentació, ens mostra des d’una perspectiva didàctica tots els aspectes relacionats amb el producte (la pansa) i la seua plasmació arquitectònica: el riurau.

Fotografia d'Eduard Bordes. Benissa

Riurau de Bordes, Benissa. Fotos Cervera. Pàg. 59 (1ª ed.)

Al llarg de catorze capítols, l’autor Carlos Fuster Montagud, expert en la matèria, ens descriu amb anècdotes, historietes i amb multitud de detalls, tot aquest procés artesanal que no ha canviat quasi des que els romans l’inventaren fa més de 2.000 anys.

L’apartat fotogràfic és un dels punts que cal destacar en aquesta publicació. A les seues 240 pàgines, trobem més de 500 fotografies, contemporànies i clàssiques com les de la col·lecció dAndrés Fabert. Una secció que crida molt l’atenció és la dedicada a mostrar els cromos o camisetes, papers en què s’embolicaven les panses i que són autèntiques obres d’art, decorats amb escenes costumistes de considerable bellesa.

camiseta-de-caixa-de-pansa

Receptes amb panses, la comercialització d’aquest fruit assecat per tot el món o un glossari ple de paraules específiques, són altres de les parts del llibre. Altre capítol per a destacar és el dedicat als riuraus, amb molts exemples d’aquestes construccions que trobem des de lHorta Nord (Massarrojos) fins a Altea, passant per part de la Vall dAlbaida, la Safor i, de forma massiva, la Marina.

Rurau de l'Heretat de Linares, terrateig. Arxiu CVFM. pàg. 110 (1ª ed.)

Rurau de l’Heretat de Linares, terrateig. Arxiu CVFM. pàg. 110 (1ª ed.)

El llibre ve a fer de guia didàctica sobre una temàtica que els darrers anys ha aconseguit fer-se un lloc en el món de l’etnologia i el patrimoni valencians, gràcies a la tasca de recuperació que s’ha fet, en conservar riuraus alhora que es tornava a escaldar i elaborar panses.

El llibre té a més, com a material extra “Temps de Pansa. La memòria del riurau”, una versió remasteritzada i millorada d’un documental que complementa amb material audiovisual l’apropament de l’autor a aquest món.

“Aquest llibre creguem que és una ferramenta com altra amb què reivindicar un passatge molt important en la Història del poble valencià. El llibre no fa sinó respondre a les preguntes bàsiques del periodisme: Què, qui, com

No té altra finalitat que contar de forma la més amena possible, tots aquells aspectes de l’elaboració de la pansa, des del perquè la utilització del moscatell a la comercialització de la pansa, passant per les receptes, el seu envasat, els cromos i camisetes i un llarg etcètera. Un treball que mostra de forma senzilla anys i anys d’investigació. Un estudi que, en cas de presentar-se de forma completa, seria un “totxo” de més de 2 o 3.000 pàgines que ni l’autor es llegiria.

panses-en-veu-alta-museu-valencia-etnologia-biblioteca

Desrapant pansa. Fot. Elena Carrillo Segura. Turisme Vall de Pop. pàg. 66 (1ª ed.)

Per això des dels inicis vam creure que calia mostrar al llibre una part mínima del nostre treball i fer-ho de forma accessible i amena, directa. Sense cites a peu de pàgina interminables i divagacions científiques. Calia apropar al poble una rigorosa investigació, donar “mossegaet” tot el que hem anat arreplegant. La meua tasca ha sigut pareguda a la dels pansers. A la manera dels alquimistes medievals que buscaven la fórmula de convertir els metalls en or, els nostres avantpassats, en afrontar la feina de l’escaldà, calia que feren, de forma precisa, l’addició de sosa o lleixiu, l’aigua, les herbes panseres, collir el raïm en el seu punt de maduresa, etc. Jo he fet una cosa pareguda, dins de la caldera contemporània (l’ordinador) he anat clavant totes les històries que m’heu contat, tota la informació d’arxiu, milers de fotografies de riuraus, sequers, escaldaes… entrevistes, troballes, dates i més dates sobre el comerç de la pansa, sobre els orígens de la pansa escaldada, i un llarguíssim etcètera Una vegada dins, he anat fent i refent, com l’alquimista i l’escaldador, buscant el punt exacte on el resultat tallara bé. On fugira de l’academicisme, tantes vegades allunyat del poble, al mateix temps que no perdera en serietat i mètode científic en la seua elaboració.

escalada-jesus-pobre-en-veu-alta-biblioteca-museu-valencia-etnologia

Escaldà. Fotografia d’Àngel Rosselló. pàg. 23 (1ª ed.)

El resultat cal que el jutgeu vosaltres, els lectors. Jo mentre, continuaré investigant aquest apassionant món on cada setmana faig una nova troballa: una antiga fotografia, un cromo trobat a un calaix d’una còmoda antiga, una cassa penjada a la cambra…”

Carlos V. Fuster Montagud

Esteu tots convidats a la presentació #EnVeuAlta el proper 27 d’abril a les 19 hores! No deixeu de vindre!

Cartel-els-riuraus-en-veu-alta

Tags: , , , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License

Hit Counter provided by technology news
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
centredocumentacio.etnologia@dival.es / biblioteca.etnologia@dival.es