10 de Maig de 2015

Etnobotànica… ¿què és això?

Maig arribat, un jardí a cada prat; Pel maig totes les herbes tenen virtut; Una flor no fa maig, ni una gota fa raig… potser encara faça fred, però estem en un dels mesos en què més gust dóna eixir a la muntanya, disfrutar del paisatge i l’oratge. Ens peguem una volteta per les muntanyes valencianes a vore que trobem?

Trobarem milers de plantes que no sabem ni com es diuen i molt menys coneixem per a que les podem fer servir. L’etnobotànica estudia l’aprofitament que fa l’ésser humà del seu entorn vegetal i hui ens volem apropar a este món en el territori valencià. Els nostres majors en l’àmbit rural són coneixedors d’un ric vocabulari que encara que no s’utilitze, roman viu en ells, així mateix saben molt bé quines són les utilitzacions que es poden fer de les plantes que ens envolten des de diferents vesants i aplicacions: medicinals, culinaries, cosmètiques, agrícoles, forestals, tèxtils, simbòliques, rituals, etc…

Si tenim a la Biblioteca una publicació que ens pot ajudar a conéixer este món desconegut per a molts de nosaltres, eixa és…

PELLICER, Joan.  Costumari botànic : recerques etnobotàniques a les comarques centrals valencianes. Picanya : Bullent, 2000-2004 (3 vol.) (Farga monogràfica ; 7,8,21). Signatura: BETNO 3337

Costumari botanicUn treball en tres volums que podeu consultar i traure en préstec en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i al qual trobareu centenars de plantes catalogades amb tota la informació referent al seu nom científic, els diferents noms populars que reben, les dades ecològiques, les aplicacions etnobotàniques i altres dades antropològiques.

Com que el Museu Valencià d’Etnologia té uns dibuixos meravellosos de plantes al seu espai Pinterest «Etnoimatges», anem a aprofitar-nos d’ells per contar-vos algunes coses de les que diu Joan Pellicer sobre elles.

romero

Romer, en general a tot el territori. Altres noms:  romaní

És un dels matolls més abundants i el que fa una de les florides més llargues, a vegades, des d’octubre o abans, fins passat el solstici d’estiu.

Algunes aplicacions que s’apunten al Costumari botànic (1): Es mastega un fullet de romer per fer passar la set a l’estiu (Ebo); Per a circulació, una o dos tassetes per dia (Cocentaina); Aigua de romer per a fer ganes de menjar. Es bull el romer una estoneta, i a compte de sucre es posa mel. El tractament pot durar dues o tres setmanes, però és eficaç i ferm (Benimaurell); Per a llavar-se el cap, bullit amb camamirla, i que no caiga el cabell (Ebo); Fregues d’alcohol de romer i d’eucaliptus per als dolors dels ossos i de les juntures pel reuma (Agres); El romer és, a més, una aromàtica i excel·lent llenya de cremar, sobretot per a encendre el foc del forn i de la llar, ús gentilment expressat en esta nadala saforenca «Pastorts i pastoretes, feu-me llenya nyenya que tinc fred, no me la feu d’angilagues, feu-me-la de romeret»

Només són unes poques dades escollides de totes les que podeu trobar a partir de la pàgina178 del núm. 1 del Costumari botànic.

Timó - Museu Valencià d'Etnologia

Timó. Altres noms: timonet, frígola o fríula, frígula…

Mateta conegudíssima i molt olorosa, que no sol alçar-se més d’un pam de terra, de rametes llenyoses molt ramificades, amb fulletes de limbe lanceolat o ovat, i floretes agrupades en espesses cabeçoles més o menys arrodonides o allargades al capdamunt de les tiges. (…) El timonet el trobarem, sobretot, en els tombants solejats i pedregallosos i en auqlsevol paratge i terreny de muntanya (…)

Algunes aplicacions que s’apunten al Costumari botànic (1): El timó és estimulant i desintoxicant. Els caçadors solen prendre’l en dejú després d’una nit de fartera i de beure; es poden afegir unes gotetes d’aiguardent a la tisana (Benialí); Matí, bullidet, com un poliol (Albaida), una tasseta de timonet i ruda per a calmar els dolors de la regla de les dones (Alcoleja); Timonet per a glopejar i curar la ferida de les dents i dels queixals arrancats (Fleix); Per a la inflamació de la panxa (Barx)(…)

Només són unes poques dades escollides de totes les que podeu trobar a partir de la pàgina 214 del núm. 1 del Costumari botànic.

Argilaga - Museu Valencia Etnologia

Argelaga o argilaga, angilaga, angelaga… Altre nom: gatosa

Mata subarbustiva que creix des de vora mar fins als 1250 metres. Quan es cria bé, pot abastar ben bé l’alçaria d’un home, d’un verd polit glaberescent, amb les fulles transformades en espines (…) que es fan notar molt quan a l’hivern guanyen la seua lluminosa florida o quan a l’estiu hem d’acarar-les durant una excursió.

Algunes aplicacions que s’apunten al Costumari botànic (1): Florida és el millor menjar dels conills (Benissili); Abans era pràctica comuna en tots els pobles la matança del porc. I amb argelagues seques socarraven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los, entre grunys i esgüells terribles, enmig del carrer; L’argilaga és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar o fer un foc, de l’art de botar foc i mantenir-lo, tot embotint-li llenya; Per a posar damunt de les parets dels corrals i que no entren les raboses i d’altres salvatgines (Castells de Serrella).

Només són unes poques dades escollides de totes les que podeu trobar a partir de la pàgina 220 del núm. 1 del Costumari botànic.

Alguna vegada heu utilitzat així estes plantes? Potser sí vos heu fet despés de dinar una tasseta de timonet o heu fet servir el romer per donar-li sabor a la paella, però el més segur és que no sabieu que el romer era bó per evitar la caiguda del cabell o el timó per als dolors de regla.

Açò només és un exemple de tota la informació que podeu extraure d’estos tres volums. Són un referent bàsic de la etnobotànica valenciana. Vos els recomanem encaridament. Vos esperem!

Tags: , , , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License

Hit Counter provided by technology news
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
centredocumentacio.etnologia@dival.es / biblioteca.etnologia@dival.es