14 d'Abril de 2016

Horts de tarongers : la formació del verger valencià

BESÓ ROS, Adrià. Horts de tarongers : la formació del verger valenciàValència : Institut Alfons el Magnànim, 2016. (Arxius i docouments ; 62)

Este llibre el trobareu en les prestatgeries de la nostra sala de consulta amb la signatura: BETNO 8532

Tindre de veïna a la Institució Alfons el Magnànim és un plaer no sols per poder trobar-nos de tant en tant els companys que hi formen l’equip, sinó perquè tot allò que editen ens arriba ràpidament. Eixe va ser  el cas d’este títol, només eixir d’impremta el teníem ací. Des d’uns dies abans a l’ingrés un bon grapat de companys del museu ja ens estava preguntat per este títol, per si  teníem notícies de la seua publicació. I és que Adrià Besó és un vell conegut del Museu Valencià d’Etnologia i l’interés per les seues novetats editorials està fundamentat en la qualitat de tota la seua bibliografia.

Adria Beso Ros Etnobloc Biblioteca Museu Valencia EtnologiaAdrià Besó Ros és doctor en Història de l’Art per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996 fins l’any 2013, que ha compaginat durant aquest període amb la docència com a professor associat en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, on des de 2013 és professor ajudant doctor. Des de 2010 imparteix docència en el Máster de Patrimoni Cultural en dita universitat.

Les seues línies d’investigació se centren en l’estudi d’algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s’integren, com ara l’arquitectura popular i l’arquitectura industrial, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha participat en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques i en més d’una desena de contractes d’investigació. Ha treballat en l’elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d’equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, de plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits. Igualment ha elaborat informes de valoració de béns immobles que formen part del patrimoni etnològic i industrial valencià.

En la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia podeu consultar totes estes publicacions d’Adrià Besó.

Com que l’interés per l’obra era tan evident, vam demanar l’autor que ens presentara el seu nou llibre a l’Etnobloc i de seguida ens va constestar que així ho faria. Des d’ací li volem demanar disculpes per haver tardat tant en publicar-la, últimament estem hiperactius en la biblioteca i no havíem trobat una estona per escriure a l’Etnobloc. No vos fem esperar més, ací teniu la presentació d’Horts de tarongers : la formació del verger valencià.

El taronger s’ha cultivat històricament com a arbre ornamental, molt valorat per les seves qualitats estètiques. En la tradició cultural valenciana els conceptes d’hort i jardí es troben íntimament relacionats. Dins del seu perímetre envoltat per una tanca es barrejaven espècies ornamentals i fruiteres, que eren apreciats pels seus fruits i per la seua bellesa. A finals del segle XVIII mosén Cavanilles dóna notícia de la recent plantació a Carcaixent del primer hort de tarongers per part del rector Monzó i dels importants beneficis econòmics obtinguts en la comercialització del seu producte. Aquesta experiència pionera, que s’ha d’entendre en el context de la il·lustració i en la seua relació amb les idees fisiocràtiques, va assentar les bases d’un nou concepte d’hort. El taronger passaria en poc de temps d’ocupar un quadre o algunes fileres, en convivència amb altres arbres de jardí, a monopolitzar tot l’hort amb criteris de rendibilitat econòmica. Malgrat l’eufòria amb què relata Cavanilles aquest fet, la seua expansió a gran escala com a cultiu comercial no va ser possible fins a la segona meitat del segle XIX quan es van poder conjugar una sèrie de factors, com la crisi dels antics cultius comercials en què s’havien especialitzat les àrees de regadiu (la morera i el cànem), la millora en els transports que van facilitar una comercialització a gran escala, la introducció de les sénies de ferro colat i posteriorment de les bombes mogudes per motors a vapor que van permetre elevar les aigües de major profunditat i, per tant, superar les limitacions que oferien les sénies de sang. Des dels dos nuclis originaris on va sorgir el cultiu comercial –La Ribera i la Plana– va començar una expansió generalitzada que va possibilitar la formació d’un nou paisatge que s’estén per la franja litoral del golf de València des de la Plana fins a la Safor. En a penes cinquanta anys, aquell mosaic inicial format per l’alternança de parcel·les de garroferes, oliveres, vinyes i cereal, cultius predominants en el secà, es va convertir en un continu d’extenses superfícies plantades de tarongers caracteritzades per la seua uniformitat i monocromía.

Hort de carreres Carcaixent

Entrador de l’hort de Carreres. Carcaixent. ca. 1900.Col. Adrià Besó.

L’objectiu de la recerca ha estat obtenir una visió global del paisatge format pels horts de tarongers que s’estén sobre les comarques del golf de València en el període comprès entre 1781 i 1936. Per això ha resultat fonamental partir d’un coneixement directe de la realitat territorial en tota la seua extensió. Sobre la base d’un ampli i exhaustiu inventari d’horts hem pogut abstreure les característiques principals i aproximar-nos al concepte d’hort de tarongers, que està en estreta relació amb la forma en què els cercles culturals contemporanis a la seua formació ho van percebre i ho van difondre. Els seus textos literaris, fotografies, pintures, il·lustracions també van servir alhora per retroalimentar i consolidar aquesta imatge ideal.

Joaquin Sorolla. Alqueria Alzira

«Alqueria d’Alzira», Joaquín Sorolla (1903). Dallas, Meadows Museum.

La realització del treball es recolza sobre dos tipus de fonts: les dades obtingudes a partir del treball de camp, i les procedents de documents bibliogràfics, gràfics i literaris. El treball de camp va partir de la hipòtesi recolzada en el concepte d’hort burgès, conformat per una parcel·la d’una extensió superior a dues hectàrees plantada de tarongers, sobre la qual s’emplacen la casa, la bassa per al reg i el pou, que apareix en aquelles terres limítrofes als regadius històrics situades entre la Safor i el Camp de Morvedre. Tenint en compte que no existeix cap estudi en profunditat sobre el paisatge dels horts de tarongers, la cerca bibliogràfica s’ha centrat en la localització de treballs i articles publicats sobre els diferents aspectes que hem abordat. Hem recorregut tant a fonts històriques contemporànies a la creació dels horts com a estudis realitzats recentment. Entre les primeres volem destacar la literatura agronòmica sobre el taronger, les obres d’estudiosos i erudits contemporanis que ens aporten valoracions interessants sobre el paisatge, i les obres literàries d’escriptors que van trobar en ell la seua font d’inspiració. La bibliografia recent que hem consultat s’ha centrat fonamentalment en les produccions realitzades des de la geografia, la història econòmica, de l’art i de l’arquitectura, que són algunes de les disciplines que intervenen en l’estudi i valoració del paisatge. Les seves aportacions ens han servit per corroborar o explicar moltes de les impressions recollides en el treball de camp mitjançant l’observació directa o de la informació oral.

Horts tancats

Horts tancats amb paret. Alzira. ca. 1930. Col. Adrià Besó

L’estudi s’estructura en quatre capítols i dos apèndixs. En el primer capítol plantegem una anàlisi dels diferents elements sociològics, culturals i tècnics que han contribuït al sorgiment i materialització del paisatge dels horts de tarongers. En primer lloc cal destacar el paper de les elits que van encapçalar aquest procés, considerant la seua posició econòmica privilegiada i la facilitat d’accés a la informació i a les novetats que van afavorir les inversions. També analitzem les millores tècniques experimentades per a l’elevació de les aigües subterrànies fins a l’adopció de la màquina a vapor, els mitjans empleats en la transformació i anivellació de les parcel·les per a la posada en cultiu, la codificació d’un corpus de coneixements en citricultura que per diversos mitjans es difondran des del gran propietari fins al petit agricultor. I finalment les infraestructures de transport, ja que a més d’afavorir indirectament l’expansió del taronger en facilitar la col·locació dels seus fruits als mercats internacionals, els seus traçats principals van definir les línies mestres per on es va desenvolupar el país dels horts de tarongers.

Hort de Ribera. Carcaixent

Hort de Ribera. Carcaixent, ca. 1900

En el segon capítol tractem de definir el concepte d’hort, que parteix de la tradició valenciana de l’hort jardí on es fusionen la bellesa amb la rendibilitat econòmica, on el taronger, com a arbre que reuneix ambdues característiques, aconsegueix el protagonisme. L’hort de tarongers està format per una extensió de varies hectàrees de terra que ocupa una superfície ortogonal plantada de tarongers, delimitada per una tanca. Els elements principals –la casa i la bassa– se situen al centre de la parcel·la, que serveix com a punt de partida per dissenyar la distribució interior de l’espai formada per dos eixos en forma de creu. Tot el conjunt s’envolta d’un jardí més o menys desenvolupat. Analitzem els diferents elements que conformen l’hort, com les espècies vegetals, l’a prop, les arquitectures del jardí, les construccions hidràuliques, etc, i dediquem una especial atenció al tema de la casa, on realitzem una classificació de les principals tipologies que es recolza sobre la base d’un ampli inventari.

Hort de Ribera. Carcaixent, actualitat

Hort de Ribera. Carcaixent, actualitat

En el tercer capítol analitzem la formació del país del taronger des de la seua materialitat com a realitat objectiva, prenent la comarca com a àmbit territorial. En un primer moment els horts neixen al costat dels límits dels regadius històrics d’Alzira, Carcaixent, la Pobla Llarga, Corbera i Polinyà de Xúquer. Ja a partir de 1870-1880 apareixen les primeres plantacions importants a l’Horta Nord, l’Horta Sud i una mica més tard en el Camp de Morvedre i la Safor, que des de les partides amb unes condicions més favorables per al cultiu s’aniran estenent en forma de taca d’oli per configurar el mantell continu que cobreix de verd la franja del litoral valencià. I l’últim punt el dediquem a examinar els diferents valors del paisatge, que sobrepassen la seua expressió material i visible, resulten aplicables a tot l’àmbit territorial del tarongerar, i són fonamentals per completar la seua comprensió.

Hort de Prefaci. Benifaió

Hort de Prefaci. Benifaió

En l’últim capítol analitzem la formació de la imatge cultural del paisatge, la qual ens serveix com a colofó d’aquest treball. El país del taronger molt aviat es va convertir en objecte d’atenció i d’inspiració per part de les diferents formes d’expressió cultural, com la literatura, la pintura, la fotografia o les arts gràfiques. Cadascuna d’elles assimila el concepte ideal d’hort que hem analitzat en capítol segon i l’eleva a la categoria de paisatge. Però de tota la basta extensió que estava ocupant el tarongerar, totes les mirades es van centrar sobretot en les poblacions que conformen el cor de la Ribera on coincideixen en situar el paisatge dels horts per excel·lència. Les diferents formes d’expressió artística van contribuir a formar i consolidar la visió d’aquest gran jardí de les Hespèrids com una de les imatges representatives de la identitat valenciana.

El disc compacte que acompanya el llibre inclou tres documents: la traducció del text al castellà i dos apèndixs. El primer conté les fitxes d’inventari d’horts, ordenats per comarques, i dins d’elles per municipis. El segon és un apèndix cartogràfic. S’estructura per comarques i consta per a cadascuna d’elles de mapes de situació dels horts i de localització de les vistes panoràmiques que es presenten. 

Adrià Besó Ros

Moltíssimes gràcies de nou a Adrià Besó de part de tot l’equip de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per enviar-nos esta completíssima presentació i ajudar-nos a difondre la nostra col·lecció bibliogràfica. Si per a alguna cosa serveix este blog és per ajudar els nostres usuaris i seguidors a fer una bona selecció de lectura, pensem que després de llegir este post no tindreu cap dubte de quin serà el següent llibre de la vostra llista de desitjos. Aprofitem per recordar-vos que tenim servei de préstec. Vos esperem a tots i a totes!

 

 

Tags: , , , ,
Comentaris

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Posts relacionats
Creative Commons License

Hit Counter provided by technology news
Biblioteca-Centre Documentació · Museu Valencià d'Etnologia
Corona, 36. 46003 València, ESP T +34 96 388 36 23 / +34 96 388 36 28
centredocumentacio.etnologia@dival.es / biblioteca.etnologia@dival.es